Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XIV)
Per Josep Maria Guinot i Galan
CAPITUL XIV
LA CONJUGACIO. ELS VERPS AUXILIARS
158. La conjugacio és la serie ordenada de totes les formes que pot prendre un verp, les quals s´obtenen afegint a l´element portador del significat general del verp (l´arrail), els morfemes o sufixos que determinen a quina conjugacio pertany el verp, modo, temps, numero i persona. La conjugacio es rig per lleis de la major simplificacio, fent us inclus, com a mig de distincio, del morfema cero o carencia de morfema (1).
(1) Un bon recull de paradigmes verbals es conté en RICART PUIG. La conjugacio verbal valenciana 5ª edicio, Valencia 1983.
a) Elements de la conjugacio. Entre els elements constitutius d´una forma verbal, el mes important es l´arrail; a continuacio va la caracteristica tematica, vocal o consonant, indicadora de la conjugacio; seguixen la caracteristica temporal o indicadora de temps, i finalment, les desinencies indicadores de persona i numero.
No totes les formes verbals tenen les quatre caracteristiques esmentades. Aixi, per eixemple, en la forma menj-a-ve-m, estan totes, ben facils de distinguir: arrail, menj-; caracteristica tematica -A-; caracteristica temporal, -VE-; i desinencia, -M. L´arrail mes la caracteristica tematica , formen el tema, que se va repetint en tota la conjugacio.
b) Hi ha dos temes: l´u de present, i l´atre, d´infinitiu. El tema de present el seguixen tots els presents (indicatiu, subjuntiu, imperiatiu i participi), l´imperfecte i el perfecte simple d´indicatiu. Sobre el tema de l´infinitiu es construixen el futur d´indicatiu, l´imperfecte de subjuntiu i el condicional o potencial.
c) Les desinencies de numero i persona son sempre les mateixes en tots els temps d´indicatiu i subjuntiu en les persones segona del singular -S; i les tres del plural, M, U i N, respectivament.
d) Atres accidents que entren en la composicio de les formes verbals son de caracter eufonic. Entre les vocals, figuren la E, la I i la U; entre les consonants, la C (que es modifica freqüentment en G o Q) i la X.
Les vocals E, I servixen d´enllaç entre la caracteristica tematica i la terminacio (vocals eufoniques), suavisant la pronunciacio de la forma verbal: de batre, bat-e-m; de saber, sap-i-am; la U sols te valor grafic, acompanyant a la G o a la Q, derivades de C: bec, be-guem; secar, se-que-m. La consonant C s´usa com eufonica i com a distintiu de la primera persona del singular; (Correc, vullc). Dita C es transforma en G o Q en mig de paraula, seguida de E o de I: d´obrir, obrigues; de creixer, creixquera, creixqui. La X s´usa tambe com eufonica i es un vestigi de la forma incoativa dels verps llatins: de mentir, ment-ix-es.
e) Atres modificacions de les formes verbals es deuen a normes ortografiques. Algunes formes al canviar els sons originaris tenen que vanviar tambe algunes lletres. Estos canvis son els següents:
En la primera conjugacio, quan la silaba final te una E o una I, la consonant que va davant canvia de la manera següent:
De CAR, passa a QUE, QUI; trencar: trenque, trenqui; de ÇAR, a CE, CI; adreçar: adrece, adreci; de GAR, a GUE, GUI; lligar: lliguem, lligui; de JAR, a GE, GI; festejar: festege, festegi; de GUAR a GÜE, GÜI; averiguar: averigüem, averigüi; de QUAR, a QÜE, QÜI; adequar: adeqüe, adeqüi.
Alguns verps en -CER, canvien la C per Ç davant de A, O, U o al quedar la Ç final; torcer: torçam, torçut, torç.
En general, les sonores finals canvien en sordes: perdre, pert; poder, pot, pots.
159. Les conjugacions valencianes son tres: la primera compren tots els verps que en infinitiu acaben en -AR: portar, cantar; la segona, els que acaben en -ER o en -RE i els verps dir i dur, la tercera, els que tenen l´infinitiu en -IR (menys dir). La tercera conjugacio compren dos grups de verps: els que s´anomenen purs, i els que prenen un sufix incoatiu en -IX en els temes de present: invertir, invertixc.
160. EL VERP HAVER. Anticipem aci la conjugacio dels verps auxiliars "HAVER" i "SER", per ser necessaris per a la construccio dels temps composts de tots el verps (el verp HAVER) i per a la passiva (el verp SER).
HAVER
Modo Indicatiu
Present Preterit Imperfecte
Singular Plural Singular Plural
Haig o he havem havia haviem
has haveu havies havieu
ha han havia havien
Pret. Perfecte Simple Futur Simple
Singular Plural Singular Plural
hagui haguerem hauré haurem
hagueres haguereu hauras haureu
hague hagueren haura hauran
Preterit Indefinit Pret. Anterior Simple
Singular Plural Singular Plural
He hagut havem hagut hagui hagut haguerem hagut
has hagut haveu hagut hagueres hagut haguereu hagut
ha hagut han hagut hague hagut hagueren hagut
Preterit Plusquamperfecte Futur Compost
Singular Plural Singular Plural
Havia hagut haviem hagut hauré hagut haurem hagut
havies hagut havieu hagut hauras hagut haureu hagut
havia hagut havien hagut haura hagut hauran hagut
Modo Subjuntiu
Present Preterit Imperfecte
Singular Plural Singular Plural
haja hajam haguera o havera haguerem, haverem
hages hajau hagueres, haveres haguereu, havereu
haja hagen haguera o havera hagueren, haveren
Preterit Perfecte Preterit Plusquamperfecte
Singular Plural Singular Plural
haja hagut hajam hagut haguera/havera hagut haguerem/ haverem hagut
hages hagut hajau hagut hagueres/haveres hagut haguereu/havereu hagut
haja hagut hagen hagut haguera/havera hagut hagueren/haveren hagut
Modo Condicional
Simple Compost
Singular Plural Singular Plural
hauria hauriem hauria hagut hauriem hagut
hauries haurieu hauries hagut haurieu hagut
hauria haurien hauria hagut haurien hagut
Modo Imperatiu
1. ------- 4. hajam, nosatres
2. hages, tu 5. hajau, vosatres
3. haja, ell 6. hagen, ells
Modo Infinitiu
Present: haver
Passat: haver hagut
Participi de Present: havent/haguent
Participi de Passat: hagut, haguda, haguts, hagudes.
Gerundi : havent/haguent.
Gerundi compost: havent agut.
161. EL VERP "SER"
Modo Indicatiu
Present Preterit Imperfecte
Singular Plural Singular Plural
soc som era erem
eres sou eres ereu
es son era eren
Pret. Perfecte Futur
Singular Plural Singular Plural
fon forem sere serem
fores foreu seras sereu
fon foren sera seran
Perfecte Indefinit Preterit Anterior
Singular Plural Singular Plural
He segut hem/havem segut hagui segut haguerem segut
has segut heu/haveu segut hagueres segut haguereu segut
ha segut han segut hague segut hagueren segut
Preterit Plusquamperfecte Futur Compost
Singular Plural Singular Plural
Havia segut haviem segut hauré segut haurem segut
havies segut havieu segut hauras segut haureu segut
havia segut havien segut haura segut hauran segut
Modo Subjuntiu
Present Preterit Imperfecte
Singular Plural Singular Plural
siga sigam fora forem
sigues sigau fores foreu
siga siguen fora foren
Preterit Perfecte Preterit Plusquamperfecte
Singular Plural Singular Plural
haja set hajam set haguera/havera segut haguerem/haverem segut
hages set hajau set hagueres/haveres segut haguereu/havereu segut
haja set hagen set haguera/havera segut hagueren/haveren segut
Modo Condicional
Simple Compost
Singular Plural Singular Plural
seria seriem hauria segut hauriem segut
series serieu hauries segut haurieu segut
seria serien hauria segut haurien segut
Modo Imperatiu
2. sigues, tu 4. sigam, nosatros
3. siga, ell 5. sigau, vosatros
6. siguen, ells
Modo Infinitiu
Present: ser
Passat: haver segut
Participi
Present: sent (siguent)
Passat: segut, seguda, seguts, segudes.
Gerundi
Simple: sent
Compost: havent segut.
cites
El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valencianaB. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
